Pensant en els altres: Toshiro Kanamori

A continuació us deixe l'enllaç al documental Pensant en els altres, extret del programa de TV3, 60 minuts i la valoració crítica constructiva personal del mateix. Encara que podem pensar que no té relació amb els continguts del desenvolupament dels habilitats comunicatives en contextos multilingües, el considere un interessant i necessari document per a aprendre entorn de l'educació i autoanalitzar-nos com a futurs docents. Confie el gaudiu,

 

Se'ns brinda, gràcies a aquest documental, la possibilitat d'assistir com a espectadors als successos i esdeveniments que ocorren en una classe de primària de Japó, i com el mestre, Toshiro Kanamori, es desembolica en la mateixa. La primera cosa que ens crida l'atenció d'aquest documental, és el missatge inicial que llança el mestre a la classe el primer dia del curs, ¿per a què hem vingut a l'escola? Evidentment un xiquet de 10-11 anys pot respondre múltiples pensaments com per a aprendre, per a jugar... però en aquesta tots responen a l'uníson: per a ser feliços. Aquesta resposta ambigua però concreta, pot paréixer desenfocada si no sabem la base argumental en què es basa. Segons aquest mestre, la felicitat es basa a pensar en els altres, si treballem perquè els altres siguen feliços, nosaltres ho serem també. Un dels altres pilars en què es basa aquesta felicitat és a gaudir la vida com quelcom únic i irrepetible, sentir goig de cada situació, aprofitant-les per a obtenir d'elles, felicitat.

Així, des del primer dia i com a marca d'estil docent perquè és el segon any que l'alumnat està amb aquest mestre, tots ja saben que passaran un any únic i irrepetible on l'escola es transforma en un espai on no sols aprendran coneixements, sinó que treballaran amb valors, seran feliços i experimentaran l'alegria de viure. Pel que fa a la metodologia docent, podem observar com el mestre combina distints mètodes com ara el constructivista, per descobriment, expositiu, d'investigació, resolució de problemes, sent tots ells adaptats als continguts purament acadèmics i al seu torn transcendits en un marc que desperta l'interés i la motivació de l'alumnat gràcies a l'enfocament global en valors i goig de les matèries com a enriquiment personal. Aconsegueix també treballar l'educació emocional en la resolució de conflictes, generant en l'aula la possibilitat constant del diàleg obert, valorant la importància de la comunicació espontània i fluida com a mitjà per a unir els seus alumnes en un ambient constructiu i ple d'experiències, on l'opinió personal és respectada i escoltada.

Per a això, cal ressaltar l'ús de la tècnica de 'las cartes de la libreta' on cada dia un alumne llig les seues reflexions o impressions del dia anterior i tots poden portar un seguiment tant dels seus sentiments com a aprenentatges a si com els dels seus companys. Gràcies a això, trobem com treballa l'empatia entre el seu alumnat, l'esforç i l'autosuperació, a més del reforç de l'amistat i l'autonomia personal.

És molt interessant també el canvi de registres que realitza el docent en la seua metodologia, resultant pròxim i amistós, un suport emocional, motivador i impulsor, crític i constructiu, sever i seriós, quan l'ocasió ho requereix, propiciant el respecte cap a la seua labor i la seua persona com guia de l'aprenentatge no sent un flux unidireccional si no recíproc on ell mateix aprén dels seus alumnes i reconeix els seus propis errors. Un altre aspecte a ressaltar i que podem caracteritzar en un context cultural, és el tractament de certs tabús com són el parlar de la mort, que gràcies a tot l'anterior es torna un tema de cohesió grupal, empatia i comprensió mútua, traduït en un suport i vincule emocional entre tot l'alumnat i el mestre.

D'altra banda, s'observa també com el contacte físic és tractat de manera normalitzada i més en una cultura com la japonesa on aquest està molt lligat a l'àmbit intime i ací es relaciona amb la necessitat de suport, amistat i amor entre els alumnes. La meua experiència personal en la proposta de visualització d'aquest documental en els cursos que realitze de formació de monitors de temps lliure, m'ha portat a la conclusió que aquestes pistes o guies que se'ns ofereixen a través de la metodologia d'aquest mestre són rebudes sempre amb positivitat. Què el món canviaria, que les persones seríem més feliços, que s'aprendria més, són sempre conclusions a què els meus alumnes han arribat majoritàriament, després d'aquesta visualització.

Quan en l'Escola de Magisteri he viscut la projecció d'aquest vídeo en alguna assignatura i en aquest sentit, amb un col·lectiu diferent de l'anterior, com és el dels futurs mestres d'escola, m'ha doní compte que s'arriba a semblants conclusions i a una definitiva...què difícil és fer açò ací en Espanya... i és que la metodologia que se'ns ofereix necessita no sols de valentia per part del docent, sinó també d'un profund coneixement, un constant reciclatge i una preparació de les classes a què segons pareix veiem molt difícil aconseguir com a docents.

 

En tot cas, no hi ha gens millor que saber per a poder triar millor, i sens dubte aquest documental ens brinda una immillorable oportunitat de créixer com a docents i aspirar a una educació que fomente de manera més precisa i completa aquests valors. Per la meua part, no em cap al menor dubte que intentaré paréixer a aquest gran mestre, inspirar-me en ell i buscar que en definitiva, l'educació siga una ferramenta útil per a millorar com a persones, les nostres relacions humanes i continuar aspirant i treballant per un món millor.