Debat obert de les llengües: ¿Quan s’acabara aquest destarifo?

Sempre m’ha costat entendre la falta de resolució entorn d'eixe debat febrós de molts valencians, catalans, blavers o persones en general, al voltant de la identitat, la cultura, la llengua valenciana, eixa defensa a ultrança de la gran tradició i cultura del país valencià o el contrari... Ben lluny de tindre una posició clara a aquest respecte, el que sempre ma fet la impressió és que el debat està contagiat de missatges polititzats.

Jo sempre he sigut castellano-parlant encara que he nascut en valència capital, i ja siga per la meua educació asèptica o per què amb els anys he vist aquest debat malversat i destructiu, producte sense dubte de la ignorància general i d'algunes visions reduccionistes de la realitat, vaig decidir gaudir la llengua i la cultura d'aquest tros de terra, sense preocupar-me gens d’aquestes discussions ‘perdre temps’.

Així i tot, moltes vegades he sigut convidat a donar la meua opinió en els típics debats entre amics entorn de la llengua, he buscat informació, diverses opinions, articles, he escoltat a persones de diferents posicionaments i al cap i a la fi, mai he tingut clar quin és el debat, ¿la independència, el valencianisme, el catalanisme, que si Fuster, que si Llorente, que si el rat penat o la franja blava, que si la llengua romanç o el regne perdut? Un potatge històric malversat i descontextualitzat del que em volia allunyar centrar-me en coses més importants per a mi.

Però de sobte, l’altre dia a classe la professora ens va passar un important document que va canviar la meua visió i em va deixar clara la meua postura en l'àmbit lingüístic per lo menys, ¿el valencià és un dialecte del català, o millor de la llengua d'Oc, o dit d’una altra manera, és una derivació d'una llengua romanç que té moltes semblances a altres dialectes com serien el balear, català, valencià...? Aquest document que adjunte em donava la salvaguarda...

 

Però ací és on el problema sorgisc, ni hi ha gent que no li agrada que certs paràgrafs històrics siguen confosos i dir que el valencià és un dialecte del català no els agrada, és per això que el document adjunt els donarà igual que l’hagen signat historiadors i investigadors de la temàtica..., a aquesta postura una amiga em va dir que la solució podia ser, dir que el valencià és una llengua ancestral, de procedència ovni... em va fer prou gràcia el comentari i a aquest, jo, que no m’agrada molt la cienciologia i veia una possible critica a aquesta ocurrència si la reproduïa en algun debat amistós, vaig pensar que el valencià se semblava més a una llengua zombi, un ser amb vida que no acaba de morir, i al que si continuem enredant-mos en telaranys polititzades i no fent cas als estudiosos del tema, acabarem matant, com li passa al llatí o altres llengües. Tendirà a desaparéixer, perquè si coses ens ensenya la historia és que els extremismes es toquen, són pràcticament iguals i allò que ja ha passat, pot tornar a passar.

A mi m’agrada el valencià i la seua cultura i vull procurar-me el fet de gaudir-la i ara amb raonaments més fundats ja no tornaré a preocupar-me del seu origen lingüístic e intentaré perpetuar-la parlant, escrivint, millorant el meu coneixement de la mateixa i llegint, fins que com diu aquesta bonica llengua: s’acabe aquest destarifo.