Llengua antididàctica

Reflexionant al voltant de la didàctica de la llengua, he trobat aquest article que ens parla de l’ús del llenguatge i les conseqüències antididàctiques que pot tindre un mal ús del mateix. Us recomane la lectura d’aquest article breu que us pot fer reflexionar de la importància de parlar, estructurar i planificar de manera professional i conscient el nostre discurs i més en una eina tan important com l'educació:

http://ined21.com/lenguajes-antididacticos/

Rafa Xambó parla de RTVV

Una visió interessant al voltant del tancament de RTVV per part del professor de la Universitat de València, Rafa Xambó. En pocs minuts ens ofereix un resum de la problemàtica d’aquest assumpte, espere que us agrade:

 

Pensant en els altres: Toshiro Kanamori

A continuació us deixe l'enllaç al documental Pensant en els altres, extret del programa de TV3, 60 minuts i la valoració crítica constructiva personal del mateix. Encara que podem pensar que no té relació amb els continguts del desenvolupament dels habilitats comunicatives en contextos multilingües, el considere un interessant i necessari document per a aprendre entorn de l'educació i autoanalitzar-nos com a futurs docents. Confie el gaudiu,

 

Se'ns brinda, gràcies a aquest documental, la possibilitat d'assistir com a espectadors als successos i esdeveniments que ocorren en una classe de primària de Japó, i com el mestre, Toshiro Kanamori, es desembolica en la mateixa. La primera cosa que ens crida l'atenció d'aquest documental, és el missatge inicial que llança el mestre a la classe el primer dia del curs, ¿per a què hem vingut a l'escola? Evidentment un xiquet de 10-11 anys pot respondre múltiples pensaments com per a aprendre, per a jugar... però en aquesta tots responen a l'uníson: per a ser feliços. Aquesta resposta ambigua però concreta, pot paréixer desenfocada si no sabem la base argumental en què es basa. Segons aquest mestre, la felicitat es basa a pensar en els altres, si treballem perquè els altres siguen feliços, nosaltres ho serem també. Un dels altres pilars en què es basa aquesta felicitat és a gaudir la vida com quelcom únic i irrepetible, sentir goig de cada situació, aprofitant-les per a obtenir d'elles, felicitat.

Així, des del primer dia i com a marca d'estil docent perquè és el segon any que l'alumnat està amb aquest mestre, tots ja saben que passaran un any únic i irrepetible on l'escola es transforma en un espai on no sols aprendran coneixements, sinó que treballaran amb valors, seran feliços i experimentaran l'alegria de viure. Pel que fa a la metodologia docent, podem observar com el mestre combina distints mètodes com ara el constructivista, per descobriment, expositiu, d'investigació, resolució de problemes, sent tots ells adaptats als continguts purament acadèmics i al seu torn transcendits en un marc que desperta l'interés i la motivació de l'alumnat gràcies a l'enfocament global en valors i goig de les matèries com a enriquiment personal. Aconsegueix també treballar l'educació emocional en la resolució de conflictes, generant en l'aula la possibilitat constant del diàleg obert, valorant la importància de la comunicació espontània i fluida com a mitjà per a unir els seus alumnes en un ambient constructiu i ple d'experiències, on l'opinió personal és respectada i escoltada.

Per a això, cal ressaltar l'ús de la tècnica de 'las cartes de la libreta' on cada dia un alumne llig les seues reflexions o impressions del dia anterior i tots poden portar un seguiment tant dels seus sentiments com a aprenentatges a si com els dels seus companys. Gràcies a això, trobem com treballa l'empatia entre el seu alumnat, l'esforç i l'autosuperació, a més del reforç de l'amistat i l'autonomia personal.

És molt interessant també el canvi de registres que realitza el docent en la seua metodologia, resultant pròxim i amistós, un suport emocional, motivador i impulsor, crític i constructiu, sever i seriós, quan l'ocasió ho requereix, propiciant el respecte cap a la seua labor i la seua persona com guia de l'aprenentatge no sent un flux unidireccional si no recíproc on ell mateix aprén dels seus alumnes i reconeix els seus propis errors. Un altre aspecte a ressaltar i que podem caracteritzar en un context cultural, és el tractament de certs tabús com són el parlar de la mort, que gràcies a tot l'anterior es torna un tema de cohesió grupal, empatia i comprensió mútua, traduït en un suport i vincule emocional entre tot l'alumnat i el mestre.

D'altra banda, s'observa també com el contacte físic és tractat de manera normalitzada i més en una cultura com la japonesa on aquest està molt lligat a l'àmbit intime i ací es relaciona amb la necessitat de suport, amistat i amor entre els alumnes. La meua experiència personal en la proposta de visualització d'aquest documental en els cursos que realitze de formació de monitors de temps lliure, m'ha portat a la conclusió que aquestes pistes o guies que se'ns ofereixen a través de la metodologia d'aquest mestre són rebudes sempre amb positivitat. Què el món canviaria, que les persones seríem més feliços, que s'aprendria més, són sempre conclusions a què els meus alumnes han arribat majoritàriament, després d'aquesta visualització.

Quan en l'Escola de Magisteri he viscut la projecció d'aquest vídeo en alguna assignatura i en aquest sentit, amb un col·lectiu diferent de l'anterior, com és el dels futurs mestres d'escola, m'ha doní compte que s'arriba a semblants conclusions i a una definitiva...què difícil és fer açò ací en Espanya... i és que la metodologia que se'ns ofereix necessita no sols de valentia per part del docent, sinó també d'un profund coneixement, un constant reciclatge i una preparació de les classes a què segons pareix veiem molt difícil aconseguir com a docents.

 

En tot cas, no hi ha gens millor que saber per a poder triar millor, i sens dubte aquest documental ens brinda una immillorable oportunitat de créixer com a docents i aspirar a una educació que fomente de manera més precisa i completa aquests valors. Per la meua part, no em cap al menor dubte que intentaré paréixer a aquest gran mestre, inspirar-me en ell i buscar que en definitiva, l'educació siga una ferramenta útil per a millorar com a persones, les nostres relacions humanes i continuar aspirant i treballant per un món millor.

Debat obert de les llengües: ¿Quan s’acabara aquest destarifo?

Sempre m’ha costat entendre la falta de resolució entorn d'eixe debat febrós de molts valencians, catalans, blavers o persones en general, al voltant de la identitat, la cultura, la llengua valenciana, eixa defensa a ultrança de la gran tradició i cultura del país valencià o el contrari... Ben lluny de tindre una posició clara a aquest respecte, el que sempre ma fet la impressió és que el debat està contagiat de missatges polititzats.

Jo sempre he sigut castellano-parlant encara que he nascut en valència capital, i ja siga per la meua educació asèptica o per què amb els anys he vist aquest debat malversat i destructiu, producte sense dubte de la ignorància general i d'algunes visions reduccionistes de la realitat, vaig decidir gaudir la llengua i la cultura d'aquest tros de terra, sense preocupar-me gens d’aquestes discussions ‘perdre temps’.

Així i tot, moltes vegades he sigut convidat a donar la meua opinió en els típics debats entre amics entorn de la llengua, he buscat informació, diverses opinions, articles, he escoltat a persones de diferents posicionaments i al cap i a la fi, mai he tingut clar quin és el debat, ¿la independència, el valencianisme, el catalanisme, que si Fuster, que si Llorente, que si el rat penat o la franja blava, que si la llengua romanç o el regne perdut? Un potatge històric malversat i descontextualitzat del que em volia allunyar centrar-me en coses més importants per a mi.

Però de sobte, l’altre dia a classe la professora ens va passar un important document que va canviar la meua visió i em va deixar clara la meua postura en l'àmbit lingüístic per lo menys, ¿el valencià és un dialecte del català, o millor de la llengua d'Oc, o dit d’una altra manera, és una derivació d'una llengua romanç que té moltes semblances a altres dialectes com serien el balear, català, valencià...? Aquest document que adjunte em donava la salvaguarda...

 

Però ací és on el problema sorgisc, ni hi ha gent que no li agrada que certs paràgrafs històrics siguen confosos i dir que el valencià és un dialecte del català no els agrada, és per això que el document adjunt els donarà igual que l’hagen signat historiadors i investigadors de la temàtica..., a aquesta postura una amiga em va dir que la solució podia ser, dir que el valencià és una llengua ancestral, de procedència ovni... em va fer prou gràcia el comentari i a aquest, jo, que no m’agrada molt la cienciologia i veia una possible critica a aquesta ocurrència si la reproduïa en algun debat amistós, vaig pensar que el valencià se semblava més a una llengua zombi, un ser amb vida que no acaba de morir, i al que si continuem enredant-mos en telaranys polititzades i no fent cas als estudiosos del tema, acabarem matant, com li passa al llatí o altres llengües. Tendirà a desaparéixer, perquè si coses ens ensenya la historia és que els extremismes es toquen, són pràcticament iguals i allò que ja ha passat, pot tornar a passar.

A mi m’agrada el valencià i la seua cultura i vull procurar-me el fet de gaudir-la i ara amb raonaments més fundats ja no tornaré a preocupar-me del seu origen lingüístic e intentaré perpetuar-la parlant, escrivint, millorant el meu coneixement de la mateixa i llegint, fins que com diu aquesta bonica llengua: s’acabe aquest destarifo.

La riquesa del contacte entre llengües

Ja fa un temps que vaig trobar un llibre en una condensada biblioteca d’un poble de València, on per a la meua sorpresa estaven descrits les referències etimològiques dels topònims dels pobles de la província de València.

Encara que siga una reflexió d'allò més fàcil, aquest llibre em va fer pensar que moltes coses tenen un nom per un per què, una arrel oblidada d’un passat llunyà i no tan llunyà, arrels que ens conten la història de llengües en contacte, cultures en contacte, persones compartint un espai comú, enriquint-se uns dels altres en un context multilingüe y multicultural com va ser i és la història de València, també com és sense dubte la història del món.

Així que vull compartir amb vosaltres aquest topònim mossàrab que reflectís a un grup religiós social que va viure el contacte entre dues llegues que es donaven a la península, les joves llegues romances i l’àrab, i és un dels que va prendre la meua atenció:

Alcoi: Les circumstàncies topogràfiques confirmen plenament la denominació d’Alcoi. Des de la ciutat pot vores perfectament un enorme collado obert en l'estructura pètria de les muntanyes, en la part septentrional de la localitat, conegut com el Barranc del Zinc. Filològicament parlant tenim un híbrid aràbigo-romanç. Amb la base llatina colium, ‘collado’, acceptada pels musulmans i adaptada a l'àrab amb l’article “al”, dona l’estructura arabitzada Al.coll, ‘el collado’, el que donaria per intervenció mossàrab la forma toponímica Alcoi, ja que els mossàrabs pronunciaven el fonema / l / com a / y /, gràficament / ll /.

En aquest tipus de llibres podreu trobar toponímia preromana, d’origen llatí, germànic, àrab, mossàrab, de llengua valenciana i també castellana. Us deixe la referència bibliogràfica per a què pugueu gaudir d’aquest llibre tan curiós i instructiu, segur que el vostre poble, si teniu, també estarà.

-María Desamparados Cabanes Pecourt, Ramón Ferrer Navarro, Abelardo Herrero Alonso; Documentos y datos para un estudio toponímico de la región valenciana.  Valencia : [s.n.], 1981 (Valencia : Ferrando) ISBN 84-300-4440-X

També hi ha d’altres llibres de la mateixa temàtica i d’altres relacionades que podeu trobar cercant al catàleg de la biblioteca de la Universitat de València.

Benvinguda

Benvinguts a aquest blog que pretén crear un espai de diàleg i reflexió entorn de la didàctica de la llengua en contextos multilingües i perquè no dir-ho, també d’espai per deixar-se portar a altres temes relacionats amb la llengua i el llenguatge.

Un lloc on podreu trobar material acadèmic treballat a l'assignatura Desenvolupament d'habilitats comunicatives en contextos multilingües de tercer curs del Grau de Magisteri i on també hi haurà lloc per a enllaços, notícies, articles, vídeos... que pense interessants i que ens permetran embastar eixes línies de discussió.

Espere  que us agrade i resulte interessant.